La inspiració per a aquest projecte neix d'una fotografia de la mateixa Eva. Hi havia quelcom magnètic en aquella mirada, penetrant i alhora fràgil, que ens va portar a imaginar un retrat proper a un estat interior. A partir d'aquesta primera intuïció, vam construir una peça al voltant de la presència. La ciutat, els reflexos, el vent i la llum acompanyen l'Eva en un recorregut més sensorial que narratiu. La seva pròpia veu apareix dins i fora de la pantalla com un pensament que irromp i obre una petita esquerda en les imatges, portant el retrat cap a un lloc més íntim.